EL MISTERI DELS MEGALITS DEL NEOLÍTIC - BRONZE DEL CABRERÈS

Quan parlem de megalitísme al Cabrerès, parlem de quelcom mes que sepulcres de fossa excavats a la pedra, de dolmens i menhirs clàssics, de casssoletes de tritutació i d' altres pedres informatives del firmament, etc..., també parlem de la situació alineada, conscient i estudiada de grans blocs de pedra, o be caiguts dels cingles, o fets caure expressament donat els seus components geològics, traslladats, falcats i adeqüats amb posterioritat, i que van servir per referenciar clarament els territoris habitats i els llocs sagrats, des del Neolític Mig fins al Bronze Final, com a signe identitàri d' aquesta terra.

Des de les ribes del Riu Ter fins a el Coll del Moro a prop del Far, s' extenen una enorme qüantitat de blocs enormes de pedra, molt treballats, i als que, en un cas es pot atribuir la seva situació com a natural per les esllavissades dels cingles, però en d' altres casos com a especificament transportats i dipositats sobre el territori, donant la idea de que s`han fet baixar explicitament fins al lloc a on sòn.

La alineació d' aquests monuments de pedra segueix una constant de Sud a Nord, encara que en diferents lineas, i per norma general es situen en llocs de fàcil reconeixement dins la zona, destacant per sobre d' altres elements naturals de l 'entorn i tenint també la constant de estar treballats amb petroglifs, en especial "les cassoletes" o forats circulars al terra.

D' altra banda les esllavissades del cingle també han estat adaptades com a hàbitat natural dels pobladors, aprofitant totes les balmes i oquetats de que disposaven. Altrament aquests pobladors tenien cura de les aigües de pluja i van construir veritables dipòsits - cisternes per seu aprofitament.

Aquesta cultura megalítica també es manifesta en diferents dolmens i cistes al Cabrerès, que dissortadament ja estan bastant malmesos.

Farèm a continuació un anàlisi dels diferents elements megalítics que trobem al Cabrerès.

MEGALITS CLÀSSICS

Encara que en precari estat de conservació, al Cabrerès en tenim una quantitat respectable repartits desde la vall del Ter fins a Rupit. 

Els mes coneguts estan relacionats a continuació:

Dolmen de puig sas Pedres

FOLGUEROLES

* Dolmen de Puigseslloses

L' ESQUIROL

* Dolmen de Puig ses Pedres

TAVERTET

* Cista de Can Tafura

* Dolmen de Sant Corneli

* Cista de la Font de la Vena

* Sepulcre de La Rambla

* Dolmen del Padró

* Cista del Padró

* Cista del Collet de Rajols

* Cista de Rajols 1

* Cista de Rajols 2

RUPIT

* Cista del Pla dels Llancers

* Cista de Rejols 1

* Cista de Rejols 2

Conjunt de les Cabres

MEGALÍTS GEODÈSICS

Situats estratègicament, els megalits geodèsics o de punts de referencia, començan a alinear - se desde el propi pantà de Sau a prop del torrent de Les Valls en una linea imaginaria de Sud a Nord que arriba pràcticament fins a Cantonigrós. Li segueix una altre linea al torrent de la Feu que puja per Sant Miquel de Sorrerols anant a enllaçar amb el torrent de Baumadestral. Mes a l' Est neix un altre eix en la mateixa orientació que segueix el torrent del Molí Vell. I mes enllà encara s'alineen blocs a la Riera de Balá que pujen fins al torrent de La Cau.

A aquests blocs de pedra reals i encaixats al territori els hem anomenat megalits geodèsics per la orientació que posseiexen i també per ser referencies dels antics pobladors, per cert, molt treballats en les seves parts superiors amb amb cassoletes i altres petroglifs de la època. També cal dir que entre els diferents torrents que pujen cap a l' altipla guarden unes alineacions tot i resseguint els cingles per sota. Creiem que possiblement estructuraven el territòri a l' hora que permetien orientar - se a les poblacions neolítiques, desenvolupant també un factor cultural important.

ELS MEGALITS RITUALS i ESTELARS

En diem diferents a aquells megalits que s'allunyen del megalitisme clàssic i tampòc son referents d' una localització o situació determinada al territori que no tingui unes raons propies i diferenciades.
En aquest sentit hem trobat diferents blocs de pedra, en uns casos tallats i en d' altres explicitament dipositats per a fins molt concrets. Seria el cas de pedres per a sacrificis, pedres rituals i pedres estelars .
Pedres de sacrificis, son aquellas que tenien un sentit de ofrena a les forçes naturals o superiors, i que es realitzaven en llocs mos especifics i determinats sacrificant animals, i pot ser que fins a persones. Aquests megàlits tenen generalment la forma d'un altar que pot estar tallat í sobre el terreny o be formar part dins del mateix rocam natural.

Pedra de sacrifici - Altar de pedra tallada 

Les pedres rituals serien aquellas que independentment dels afers sagrats de la tribu, cadascú creia que milloraria la seva existencia i la dels seus. Com que la expressió escrita era encara incipient, es definía dita ofrena per mitja de petits treballs a la roca que esdevenian lloc de culte personal i a vegades comunitari. Els mes comuns son les cassoletes i altres senyals treballats a les roques a on hi anaven liquids o sòlids com cera, olis etc... 

Pedra ritual amb cassoletes per la cera

Les pedres estelars eren aquellas que relacionaven aquests antics pobladors amb el firmament, i que representaven els astres, els estels i tot el mon exterior e inassolible. Tambè en aquestes trobem les marques estelars gravades en petites cassoletes, formant un conjunt ùnic i que en observar.los detingudament podrem veure fraccions del cel nocturn. 

Pedra estelar de la constel.lació de Syrius 

De totes aquestes manifestacions a les pedres en trobem farcit el territori, i s'extenen practicament per tot el Cabrerès.

CISTERNES MEGALÍTIQUES

Parlar de l' home del Neolític sembla que es molt enllà en el temps, peró tot i que hagin passat mes de 4.000 anys, la vida de l'home essencialment a estat lligada a la possessió de l' aigüa. Sense aquest element res seria possible. Aixó ja ho coneixía l' home del Neolític, el mateix que el foc, i per abasitir - sen al seu entorn i hàbitat natural va inventar les cisternes "naturals", es a dir, espais per enmagatzemar el be mes preciat per a la seva vida. A Savassona en tenim uns clars exemples d' aprofitament de l' aigua al costat de la ermita de San Feliu.

 

Al Cabrerès tenim un clar exemple del sentit de racionalització de les aigües provinents de la pluja. Es troba en la baixant de La Feu, i consisteix en una cisterna excavada a má, per sobre de un pedra colossal, falcada i dedicada en la seva balma a hàbitat dels seus pobladors, en la qual varen crear uns conductes que abastian directament a la gent que l' habitava. La cisterna en questió d' uns 6 per 4 metres esta estructurada de tal forma que recull les aigües pluvials i canalitza les mateixes cap el interior de la balma, fent -se la recollida en el mateix hàbitat.

La depuració del caient de les aigües es realitzava mitjançant uns filtres de sorra, situats a l'entrada del dipòsit de recollida final a l'entrada de la balma i per un lateral.

 

Jordi Mor i Benedito

Març 2008