HÀBITAT PREHISTÒRIC

EL TALLER PALEOLÍTIC DEL PUIG DE LA FORÇA

Panoràmica del taller pedrera des de la vall de Sau
Parlar de la presència humana del Paleolític al Cabrerès és, si no menys arriscat, si incert, atès que la seva presència i materials és molt limitada. No obstant això també és cert que s'han trobat les seves petjades en les Balmes de Balá i bén estudiades en el Cingle Vermell, en la base del Cabrerès, a Vilanova de Sau, on un jaciment dintre d'una cavitat va deixar un esquelet de dona gairebé complet i diferents materials magdalenians i solutrians. Això confirmaría la seva estada 
en el temps, alhora que la seva presència en la part baixa de l'altiplà.

A l'any 2001 vaig visitar per primera vegada una zona de dificil accés, que no s'arriba si no és gairebé escalant, i situada al Sud del Puig de la Força en el terme de Tavertet

En aquest lloc apartat i amagat, no s'arriba amb certa facilitat si no és pujant des del riu Ter fins al cingle, i sabent el que hi trobarem. Per a entendre el tipus de jaciment, tenim que situar-nos en el context geològic, en l' hàbitat propi i en l'expansió territorial i riquesa que proporcionaria el mateix.

Panoràmica del taller pedrera des del Parador de Turísme
SITUACIO

LOCALITZACIÓ

 
Els materials geològics del Cabrerès no permeten crear eines de pedra eficaces per a la utilització per part de l'home. Els còdols rodats inferiors vermellosos es desfàn facilment, les calcàries amb nummulites es fragmenten al mes petit cop, els gresos es trenquen al copejar-los, i per descomptat les margues no permeten res.
Per tant i aparentment no habia en el Paleolític materials que l'home pogués utilitzar per als útils que precisava.No obstant això, va descobrir que enmig dels conglomerats vermells i les calcàries eocénicas, existia un tascó d'arrossegament fluvial de conglomerats molt consistents de colors grisosos, i que tenian una duresa extraordinària. 

Vegis en color blanquinós les zones de la extracció del taller
Aquest tascó de conglomerats no es dóna en cap altre paratge del Cabrerès. A més va veure que els materials que formaven el conglomerat de còdols rodats, eren rics en basalt, quars, pissarres, silex i altres elements que podian ser treballats amb certes garantias per a servir-los en les seves necessitats.
En front del taller i a l'altra riba del Ter ja existía un hàbitat paleolític estable al Cingle Vermell, i en front tenien els materials que precisaven. Creiem que així va neixer el taller paleolític del Puig de la Força.
Vista del Pla del Castell i el Puig de la Força des de Sau

La explotació dels materials del taller - pedrera perduraría fins el Bronze Final.

Els primers pobladors de la vall de Sau i el Cabrerès es van establir en el paleolític, però infeliçment no existeixen moltes troballes de la seva instal·lació. De fet les terrasses del Ter fins a Girona, és on està documentada en gran part la seva presència. 

En la riera de Balá i en les coves que duen el seu nom, ja en els anys 70 es van recollir diversos materials del període Paleolític, que van ser estudiats a Barcelona.

Balmes de Balá
Cingle Vermell
Mes recentment, en l'altre costat del riu Ter i prop de Vilanova de Sau, en concret al Cingle Vermell, i en una cavitat s'han trobat tan mateix materials lítics i restes humanes corresponents al període.


Tots dos jaciments estan a prop del taller de pedra del Puig de la Força, on podien cobrir les seves necesitats.
 
Al nostre entendre la instal·lació de l'home en el taller - pedrera del Puig de la Força, es va produir en una fase molt antiga que es situaría als finals del Paleolític Inferior, per raons de les troballes de còdols rodats molt poc evolucionats, que estan barrejats amb altres materials mes moderns, degut essencialment a la gran quantitat de detritus acumulats que superen mes de 150 metres de pendent pronunciat sota el cingle amb una constant de 30 -40º, que ha permès l'aflorament.

Balmes excavades per fer llargues estades al taller
 La forma de treballar i viure al gran taller actual es fa palès amb les balmes artificials que s'hi van crear per fer hàbitats temporals. Possiblement aquests primers pobladors residian de forma constant a les coves que hem esmentat al capitol d' hàbitats, però el que es cert es com a d'altres llocs de les terrasses del Ter, tenien els materials lítics precisos per a subsistir, i en aquest cas amb autosuficiència.


Si es van excavar aquests ninxols i balmes va ser amb el clar propòsit de fer una explotació constant de la pedrera, el que dona a entendre, que pels materials geològics que hi varen trobar, podien tenir una potencialitat davant d'altres grups mes separats de la zona, i intercanviar amb ells els estris que treballaven i eran necessaris per la subsistencia d' altres tribus , i a canvi, tenir d'altres elements que fossin ùtils a la seva comunitat. 

Estrats de còdols treballats manualment
El taller és d'unes dimensions excepcionals, ja que en altura arriba a gairebé 40 metres, i al llarg, en la paret mes utilitzada arriba gairebé als 200 metres de recorregut lineal. El treball d'extracció està molt marcat en diferents nivells, però essencialment en els estrats dels còdols rodats mes durs i conservats del tascó geològic existent.

Hem d'entendre que l'aspecte que s'observa avui en la paret difereix molt de l'època paleolítica, ja que la pedrera ha estat reutilitzada amb posterioritat, i que els acabats d'extracció que avui observem són com a mínim del Bronze Final. És inimaginable les bastides, a ben segùr de fusta, que hagueren d'utilitzar per explotar els materials i arribar a aquestes altures d' extracció, així com l'inici de la explotació al fer percusionar pedra amb pedra. 

Detall del repicat per la extracció dels còdols ùtils
Aquest taller - pedrera trenca amb tots els motlles d'explotació dels materials lítics a la prehistória, donades les seves dimensions i la riquesa dels seus materials geològics, que van permetre l'assentament de l'home paleolític al Cabrerès. 



Còdols treballats manualment 
i desestimats pels seus creadors

En aquest apartat no entrarem en consideracions de cronologia ni períodes, però si apuntarem que hi ha certs materials que s'han d'atribuir al final del Paleolític Inferior, altres al Superior, altres al Mesolític i al Epipaleolític. A pesar de que del Neolític i el Bronze no tenim clars elements materials, creiem que en aquestes èpoques també va seguir l'explotació del taller - pedrera.

La cultura dels "chopping tools", eines de pedra, apareix clarament en el taller havent-se trobat diferents estils de tall de la pedra, però molt poc evolucionats, el que fa pensar en la antiguedad del jaciment. 

 
Escombreres dels materials obtinguts i tallats, junt a peces abandonades

Les escombreres són inmenses, ocupant una caiguda sobre el riu Ter de grans dimensions, el que reafirma l'explotació en el temps del taller - pedrera. A les mateixes trobem pedres tallades de tot tipus de materials volcànics, metamorfics i sedimentaris, el que també indica l'evolució dels obradors en el moment d'efectuar l'explotació i talla respecte a la utilitat futura de l'eina.




 












 Peces i noduls de quarsita treballats

Finalment dir que s'han seleccionat una série de quarsites tallades de forma tosca com referent del treball paleolític del Puig de la Força i que acompanyen en detall fotogràfic.


Jordi Mor i Benedito
Febrer 2008

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada